Li va venir de sobte, els ulls se li van obrir amb el calor de la por i el vermell de la ràbia, havia tingut aquell somni de nou. En la seva habitació només entraven unes escletxes de llum que s'esmunyien entre els forats de les persianes, conferint als objectes les ombres del passat.
L'enbaïa una cremor interior que semblava destruir-lo per dins, es va descordar els botons de la camisa del seu pijama i allà estava, altre vegada, com l'últim cop, aquella taca verda que neixia del melic i anava creixent, consumint cada cèl·lula del seu cos, sense deixar-ne passar cap per alt. Com més pensava en aquella taca més ràpid creixia, més ardentment li cremava. Va provar de tancar els ulls i pensar en quelcom diferent, en traslladar-se a un lloc llunyà, alliberat de les cadenes que li apretaven els canells i els turmells; però resultà inútil, tan sols se li apareixien aquells fantasmes tan temuts i alhora tan coneguts.
La seva mà es mogué agilment a les palpentes entre els llibres i fulls que reposaven en la seva tauleta de nit, tot buscant les seves ulleres. Es va aixecar i es dirigí cap al lavabo; encara amb els ulls tancats va prèmer l'interruptor i va fer girar la maneta de la pica, va col·locar les dues mans i sentí la glàcida fredor de l'aigua. Es va rentar la cara i va obrir els ulls; i va ser llavors quan es va veure totalment consumit per aquella taca, va ser llavors quan va veure's com era per dins, com els seus òrgans s'estremien viscosos sota la seva armadura de calci. Es fixà en el seu cor malferit, amb les ferides del foc d'aquella nit i les cicatrius que ell ja creia curades, bategava debilment bombejant una sang que ja s'acumulava en les lloses de marbre del lavabo. Va ser en aquell moment quan es va adonar que algo en ell havia de canviar.
